ELS CEMENTIRIS DE L'ESCALA
En pocs indrets es pot trobar una tal concentracio de tombes i sepultures mes o menys identificades. Segons les paraules de Victor Catala: "un terrer adobat amb carn humana". Des d'els camps d'urnes de Vilanera o les Corts fins al cementiri actual, i passant per les necropolis gregues i romanes, les tombes paleocristianes, "visigotiques" i medievales, el gran cementiri de l'Escala s'esten desde Sant Marti fins a Vilanera.
A vegades, penso en la pel-licula "Poltergeist" (una familia que ha comprat una caseta nova amb piscina en una nova urbanitzacio... pero construida sobre un antic cementiri. I els esperits es manifestan, i els morts surten de terra, etc... Brrrr!!). Llastima que sigui pura fictio! Si coses aixi passessin en realitat, segur que hauria refredit un xic la febre dels promotors de cobrir amb formigo tots els espais lliures!
Els cementiris son llocs de memoria. Ens poden ensenyar un munt de coses del passat, del nostre passat cultural i/o genetic. Es el cas de l'investigacio arqueologica en les necropolis, pero tambe d'una senzilla passejada per les fileres d'un cementiri actual, mirant als noms, a les dates, als imatges... Pero en aquesta primera pagina sobre el tema, es tractara nomes de fer una breu presentacio dels diverses cementeris i altres llocs d'inhumacio.
Commençarem pel "cementeri mari" que es troba carrer Garbi. La placa a l'entrada ens diu:" La primera tomba del cementiri data de l'any 1835 i substitueix el vell situat al costat de l'esglesia paroquial de Sant Pere. L'any 1888 s'hi afegeix un annex per a enterraments no catolics. El 1970, es clausurat en construir-se el nou cementiri. el 1978 es declarat monument ja que ofereix una bella monstra d'arquitectura mediterrania, d'inspiracio neoclassica amb els caracteristics ninxols rematats amb timpans i tot emblanquinats de calç". Segueix aquest poem de Victor Catala:
|
VISITA. M'en vaig al cementiri del meu poble M'hi passejo tot sol, pel cementiri El terrer adobat amb carn humana Dintre ells ninxols i sota els bells jardins, |
El nou cementiri va ser obert al final dels anys seixanta, com ens informa la placa a l'entrada del cementiri mari. Tot arreu en Europa, els cementeris s'han alunyat dels centres urbans. Abans del segle XIX, al contrari, els morts eren enterrats al bell mig del poble, al voltant de l'esglesia paroquial. Era el cas en l'Escala. Aixo per raons de "sanitat": els cementiris van ser desplaçats del mig a la periferia de la ciutat, pero pel fet del fort creixement de les populacions urbanes, les ciutats s'estenien i el cementeri que era fora es troba a dintre. Per tant, nous cementiris van ser construits... el mes lluny possible de les zones urbanes.
Una ampliacio del nou cementiri fou construida en 1996, com explica una placa a l'entrada.
Del petit cementiri de Sant Marti, no en diré gran cosa, perque... no en se gran cosa. Si algu de vosaltres em pot proporcionar algunes informacions l'agraria molt.
Pel que fa a les enterraments anteriors al segle XIX, hem vist que es feien generalment al voltant de les esglesies, pero en el cas de ciutats fortificades, l'espai reduit feia que es passava generalment a l'exterior por una part important de la poblacio. En Sant Marti, el petit nucli de poblacio privilegiada feia servir l'entorn de l'Esglesia, i per els personatges mes destacables, fins i tot l'interior. Pero la majoria de la poblacio vivia fora dels murs, en petits poblets com Cinc Claus, Santa Margarida, Sancta Magdalena, etc. i els enterrament es feien al voltant de les petites esglesies o capelles (Els Corts). Aixo des del final de l'imperi roma (els enterraments al voltant de la petita capella edificada en els petites termes de la Neapolis). Abans, es feia en zones mes o menys delimitades, segons els costums funeraris (inhumacions o incineracions) i les epoques. Sobre aquest tema, us invito a consultar la web (en castella) del Senyor Alfonso Lopez Borgoños. Es una web molt completa sobre els ritus funeraris indiketes, grecs i romans en Empuries, i sobre la distribucio i la cronologia de les necropolis emporitanes: http://www.fortunecity.com/victorian/churchmews/1276/id49.htm